EL MEU MILLOR AMIC

         Fa molt bon dia, amb un sol que com es sol dir, que crema el cul a les llebres , he sortit a fer una volta per el poble a veurà si trop al Macià, que segur que es a fer un suret, ell es el meu millor amic o mes ben dit ell me considera aixi, jo me l’aprecio molt, però no crec que el pugui considerar el meu millor amic, perquè la seva conducta te molt a desitjar, així i tot si se presentes el cas donaria la meva vida per ell , si ja se que no es molt lògic però es la naturalesa del meu ésser.

Vaig davallant xino-xano el carrer que va cap el moll, me van arribant efluvis de pixum de moix, quin fastit, si en veig algun sabrà lo que es bo, si a la vegada que me venen al cap las incongruències del amic Macià, la primera que ara en ver, es lo molt que diu que vol a la seva família i no hi es mai a casa seva, sempre se cerca trull, quant no es una cosa es un altra i si no se ho inventa.

Ara he de anar en conte perquè he de atravessar la Principal i passen molt de cotxes i si no vaig viu en faran la pell.

Vaig per el passeig marítim per sobre del club nàutic i en arribar al Reco de las Graneres, no puc evitar quedar bocabadat davant els espígols de formigó que han esguerrat la caleta, ple de vaixells, que a uns las pinten, altres las rasquen, altres que las ensabonen i donen màniga de aigua i tot això va a parar a la mar junt amb las taques de oli i gas-oil. Una degradació que va voler el Macià, ell que tan presumeix de estimar el seu poble, el mig ambient, que vol lo millor per el seu fill i que el recordin per lo que deixarà,

Vaja si el recordaran, la platja de son moll ja no si pot nedar fora que te surtin escemas a la pell i ulls, gracis a la contaminació del port nàutic per el increment de las embarcacions i del trànsit marí.

Li va falta temps per recolzar el projecte a canvi de poder accedir, venut ala seva vanidessa i egoisme humà, un lloc de amarrament d’una embarcació mes grossa, directament proporcional ala seva mancança espiritual.

Ara que parlem de espiritualitat, en fa recordar que quant el seu fill va tenir que combregar, perque segons ell es lo que toca i socialment li dona un imatge, es va rebotar molt quant el capella li volia fer un curset a l’Iglesia, no entenia que tenia que florir ell a l’iglesia . Lo que la gent no sap es que volia que el seu fill combregués a Valldemossa i el capella de allà li va dir que res de res. Encara li deuen xiular les orelles al capella de allà dels improperis que diu de la seva persona

Defensa lo que ell diu la seva terra perquè hi ha nascut i això li fa creurà en possessió de ella , quant ella ja hi era molt abans hi fos ell e hi serà molt desprès de que ell no hi sigui, la terra sempre esta al mateix lloc i es la gent que passa per ella.

Diu que respecta el mig ambient i que li agraden els animals, deu ser per això que construeix fora criteri adaptant el entorn ales seves necessitats i se menja els animals. (espero que a mi no me arribi a estimar tant).

Te un fill que just el veu, però això si li compra tot lo que pot i mes, per poder paliar les seves mancaçes emotives del el al·lot cap ell.

Se en riu de mi perque diu que som simple, que en qualsevol cosa me conformo, que no me complico gaire i que en amb un poc de menjar i de calor humà ja en tenc prou. Que som primitiu i en tracte com si fos collo. Quan es ell que menja que pareix que no hi sera a temps, mes engolit que degustant, de las taques no se en pot escapar

Un que el sent diria que es el model de pare de família ideal i que no ha trencat mai un tassó, quant per altre banda li pega el salt a la dona sempre que pot,

Se deu pensar que la seva raça es la correcta perque despòtica de negres, sud-americans, gitanos, forasters, tot això i mes, passant per el marietes, de les dones val mes no dir lo que pensa. Es petit i punyeta, i fa tan dalt com d’ample, de vegades penso que seria mes fàcil saltar-lo que donar-li la volta, te tanta figurera que esta disposat a tot per sortir amb la seva.

Crec que ja el veig, si aquesta forma de caminar es la seva i aquesta olor...si si es ell, quina alegria i aniré corrensos. Si ja se que ara el incongruent soc jo desprès de lo que le despoticat, pero que voleu que hi faci si es la meva naturalesa ... desprès de tot jo no soc mes que un petit ca rater, que se entusiasme de veure a l’amo

A vessant avantguarda